diumenge, 16 de juliol de 2017

Ens estrenem! Per què?

Descoberta del mar
Ja ha arribat el moment d'estrenar secció/bloc. L'A fa la seva dormideta del matí i tinc una estoneta per dedicar-hi. A casa, a aquestes estonetes les anomenem "l'hora del pati". Us explico per què. Feia uns quants dies que a l'A li costava adormir-se a al vespre. Era hora de sopar, teníem gana i estàvem cansats. Necessitàvem una estoneta de trobar-nos nosaltres sols (amb nosaltres mateixos i com a parella, us sona?). El cas és que quan vam aconseguir adormir-la, ens va envair un sentiment alliberador i vam comentar que era un sentiment similar al de quan sonava el timbre per sortir al pati quan anàvem a escola. La diferència és que, llavors, sabíem que l'hora del pati durava trenta minuts i ara, en canvi, no sabem mai quan durarà. Raó de més per aprofitar al màxim.
Bé, que em despisto ("no et despistis!!!", aquesta història us l'explicaré en un altre moment).
Com deia, l'A fa la dormideta del matí i tinc un moment per estrenar-me en aquest bloc. Fa dies i dies que penso en com començar. Potser el millor serà començar amb el perquè d'aquest bloc.

[Confesso que l'hora del pati es va acabar i, dues setmanes després, he pogut tornar a posar-m'hi aprofitant la migdiada de l'A]

Per què aquest bloc? Doncs no ho sé. Per moltes raons, suposo. Cosetes de no res va començar sent un espai en el que poder dir la meva sobre diferents temes relacionats amb l'educació, a tothom i a ningú a la vegada, quan vaig començar a estudiar educació infantil. Poc a poc, va esdevenir un quadern de viatge de la meva trajectòria professional i d'aprenentatge permanent. És el calaix on hi deixo vivències, recursos, informació, coneixements i que es veu enriquit si algú hi deixa un missatge. És per a mi i per a tothom que ho vulgui.
I Cosetes de tres comença de la mateixa manera. És un espai on deixar-hi vivències, aprenentatges, informació, reflexions, etc. sobre la nostra mapaternitat. Potser algun dia a l'Ares li faci gràcia llegir-ho (tot i que ja li escric un diari personal per a ella, com va fer la meva mare amb mi) i, potser, a algú altre li pot resultar útil el que explico, encara que sigui per fer el tafaner i llegir una estona com a passatemps.

I per què Cosetes de tres? Això de Cosetes ve per la relació inevitable amb el bloc Cosetes de no res, que té aquest nom per una història força tonta d'enamorats. En fi, no cal entrar en detalls ;)
El cas és que és de tres perquè, si una cosa tenia clara des de que em vaig plantejar la maternitat fa anys i panys, és que havia de ser una "mapaternitat", és a dir, mare i pare havíem d'implicar-nos al 100%, equilibrant la balança en un 50-50%. Crec que s'entén, oi? En qualsevol text que escrigui en aquest bloc, hi serà present el pare de l'A i, per tant, això ja havia de quedar clar amb el títol. A casa, pretenem ser un equip i, de moment, ho estem fent força bé ;P

De com ens hem organitzat per fomentar aquest equilibri que us deia, en parlaré un altre dia.

I per acabar avui, que veig que la petita es despertarà i em deixarà a les portes de publicar, us explico com va ella.
Divendres vinent farà 9 mesos i acabarà el que anomenen exterogestació. En aquests moments, segueix dormint al costat nostre (tenim el bressol d'IKEA Gulliver en sidecar) i a les nits demana pit dues vegades com a mínim. Per sort, ja se serveix soleta i puc dir que pràcticament dormim d'una tirada.
Durant aquesta última setmana s'ha deixat anar a tope en el gateig i s'ha convertit en un perill perdre-la de vista un moment. Ha descobert que té tot el món al seu abast i ja no em necessita (tant) per explorar-lo. Sembla que es vulgui menjar el món en dos dies. A la nit, els últims dies, sí que s'ha despertat algun cop i ens l'hem trobat asseguda a llit o passant-nos per sobre. No vol perdre ni un segon!
A casa no fem triturats (ja en parlaré algun dia) i menja ella sola, amb les mans principalment. Comença a fer la pinça, sobretot per agafar pessics de molla de pa.
Està molt xerraire... diu "papa" i "teta", no sé si gaire conscient del que diu. "Mama" no hi ha manera XD

I fins aquí la primera entrada! Espero no trigar tant per la propera...